Porto un projecte des de fa temps que anem realitzant treballs a mida i segons l’ocasió. La idea no era fer-ho tot d’una vegada, si no anar a poc a poc però amb un objectiu fix. Això té l’avantatge que em permet experimentar en 1 ha de terreny, que el jardí evoluciona amb mi i que veig setmana rere setmana el seu estat.

Acabo de preparar dues propostes per plantar una gran massa de vegetació, ha de ser ‘barat’ -com sempre- i no tenir molt manteniment -com sempre-. Així que no em puc tornar boja i atès que l’extensió és gran i no tinc un jardiner dedicat a això, la paleta de plantes ha de ser petita.

Proposta 1

Doncs bé, em vaig quedar fa temps amb una imatge d’un camp salvatge del que comunament coneixem com geranis, però amb la diferència que aquests són la mare dels geranis, les espècies, els salvatges i assilvestrats, els que creixen lliurement en les muntanyes i valls de Sud-àfrica d’on realment vénen. Al meu entendre és encara més bonic un jardí quan té una bona història darrere …

Personalment no sóc súper fan dels geranis, però sempre hi ha excepcions. Però cada vegada els he agafat més afecte. Serà per on viu.

I, això és el que vull fer. Vull donar-li la volta a la truita als patis de geranis i transformar l’interior de jardí d’un Cortijo en un plantació de pelargonium com el de la foto-. Entremig crec que plantaré agapants, roses blanques i iris perquè treguin el cap les seves flors respingonas en alguna que una altra setmana de l’estiu, tot això acotat per una tanca baix de murta -el verd etern-.

Aquest gerani que encara no sé si plantaré o no. M’ha costat trobar-lo i la veritat és que arriba un moment que no és tant tenir idees si no trobar el material per fer-les realitat. La veritat crec que quedaria espectacular. Volen flors, per si no ha quedat clar. La veritat és que no tinc foto de res semblant, perquè si algú ho ha fet abans no ho he vist ni llegit sobre. Aquest és un gerani arbustiu que en bones condicions pot créixer fins als 2m. No serà el cas, tindrà una poda a l’any per mantenir-lo a ratlla. M’encanta la idea.

Proposta 2

Però, tinc una idea més barata. Ejem. Però més trillada i utilitzada, encara que clarament molt romàntica.

Aquesta és una plantació d’una gramínia amb espigues semblants a les cues d’un conill, però més llargues -els Pennisetum altre palla molt de moda-, però així com aquest té una espiga lleugera i rosada, que s’eleva amb delicadesa, el seu color és rosa pastís, transparent -el pàg. setaceum de la foto inferior és una invasora a Espanya i els que podem utilitzar aquí sempre es em queden una mica curts en el to rosa de la flor, encara que pot ser la llum-. La inflorescència dura tot l’estiu fins que es poda després de l’hivern sempre que no es posi molt lletja per les pluges. La cosa és que en aquesta ocasió m’entren dubtes de plantar alguna cosa amb tan poc color -els colors pastís a la llum del dia a la Mediterrània, tendeixen a perdre força amb tanta llum, i només guanyen força a l’capvespre quan s’apaga el dia- . En canvi els fúcsies proclamen a el cel durant tot el dia la intensitat del seu color. Per alguna cosa es planten geranis i gitanillas! per destacar entre tanta llum i parets de calç.

Les plantacions en massa de l’pajoso Pennisetum només l’he vist espectacular a l’capvespre però mai a ple sol -és a l’hora de el crepuscle quan es fan les millors fotos, és una cosa que ja m’han repetit per activa i per passiva, les fotos que em van fer a mi per exemple, estan fetes amb aquesta llum, més evocadora que la de l’migdia, és un bon truc a l’hora de fer fotos a exteriors-.

Doncs bé, en aquestes estic. Encara que jo crec que ja sé quina seria la meva opció, encara ha de passar el vistiplau. Però en qualsevol cas, aquí ho deixo: Geranis entre Sant Martí, agapants i rosers, o Pennisetum entre roses i iris. Terrible qüestió.