Molí de Vent amb Terrassa

Aquest projecte naix de la persistència d’una idea sembrada fa anys, com una llavor tossuda que espera el moment just per germinar. El “Molí de Vent amb Terrassa” és, doncs, el fruit madur d’un procés intern de creació i síntesi: un espai per a la infància, però també una peça simbòlica de la nostra manera d’entendre el paisatge.

El disseny parteix de dues figures essencials: el cercle i el triangle. El primer, el Molí, s’inclina lleugerament com per saludar el visitant, obrint-se al món amb una simplicitat que crida l’atenció. El segon, la Terrassa, és un vèrtex que s’eleva i acull. Totes dues formes es troben en un diàleg que uneix joc, geometria i poesia.

L’accés es construeix amb tacs de pòrfit italià i una passarel·la de troncs circulars tractats amb olis naturals, acompanyats de grava “Ull de Perdiu”. A cada costat, dos parterres dialoguen amb les estacions: a un costat Lavandula angustifolia o Perovskia atripicifolia; a l’altre, rosers aromàtics d’un rosa porpra intens.

El Molí s’eleva des de 16 cm fins als 70 cm sobre el terra, en un gest ascendent que culmina en el seu centre amb un Cupressus arizonica “Glauca”, retallat de forma capritxosa, com un núvol de conífera. Les seves aspes, fetes amb graves i gespes artificials de diferents textures i colors, evoquen el joc, la diversitat i la fantasia.

La terrassa, triangular i amb caràcter, combina pedra, fusta i vegetació. L’escala d’accés, feta amb travesses recuperades i llambordes, juga amb materials com el granit —acompanyat d’heures— i la pedra de Rubielos. La plataforma superior, de totxo semi-manual col·locat en sec, convida a la contemplació, amb espai per dues cadires i una taula.

Finalment, dos teixos (Taxus baccata “Robusta”) plantats dins de columnes de gavions de 180 cm tanquen i emmarquen l’obra, com guardians silents. A la seva base, jardineres amb Siringa vulgaris de flor porpra completen aquest univers simbòlic on natura, joc i arquitectura s’abracen.

Aquest projecte ha estat possible gràcies a la confiança i suport de Xavier Miró, i a la col·laboració de Bruc Jardí per l’ús dels seus materials.

Data: 22 de juny de 2019
Localització: Caldes de Montbui
Materials: Tacs de pòrfit italià, rodones de troncs, grava "Ull de Perdiu", pedra calcària "Rubielos", granit, travesses recuperades, gespes artificials
Plantes: Lavandula angustifolia, rosers aromàtics de color rosa/pórpra, Cupressus arizonica "Glauca", Taxus baccata "Robusta", lilàs -Siringa vulgaris
inclinadas3