En aquest projecte vam voler fer possible un desig subtil: portar la natura a un entorn tècnic sense renunciar a la seva essència. La coberta es transforma així en un petit paisatge, orgànic i discret, que respira amb els cicles del dia i les estacions.

L’espai es divideix en dues ànimes: la llum de ponent banya una zona de repòs lleuger, amb bancs encarats, sense respatller, pensats per a converses breus o silencies contemplatius; i a llevant, sota l’ombra d’una pèrgola de base pentagonal de fusta, es dibuixa un refugi càlid i porós.

Les illes verdes, de formes orgàniques, s’alcen lleugeres sobre una base tècnica curosament estudiada. El límit de pes ens ha guiat a emprar materials com la toba volcànica —tufó porós— i un substrat especialment formulat per a cobertes. A la base, una capa de drenatge i un sistema alveolar de retenció d’aigua, garanteix la salut i la persistència de la vegetació.

El paviment de grava clara “Rosse” continguda en estructura “Ritter”, lluminosa i mediterrània, sempre pensant en la lleugeresa, la facilitat d’accés i el manteniment.

El paissatge que recreem és el d’Hortigüela (Castella i Lleó), amb les següents espècies:
“sabinas, enebros, aulagas, tomillos, lavándulas, gayubas y quejigar”, creant un efecte natural, i mesclades totes elles. Aquestes espècies són ideal per a una terrassa de xerojardineria, ja que totes elles estan adaptades a ambients eixuts, a molt de sol i a molt contrast de temperatures entre l’hivern i l’estiu. Són espècies molt resitents.