L’espai més petit en la qual hem treballat fins ara. Era un repte treure’n un profit: és un petit corredor de uns 20 m2, en el qual es comuniquen les sortides anteriors i posteriors de la casa.
Seria senzill si fes un camí recte, però no se li trauria profit a un lloc tant petit, així és que vam decidir que el camí el podíem corbar a dreta i esquerra i aixecar-lo i enfonsar-lo, això ens permetia donar un ritme al lloc, i un volum i així no només treballàvem en pla. El fet de donar-li unes corbes en permetia de fer un petit espai pla per posar una cadira per prendre un cafè o bé per poder llegir el diari.
El camí dóna ordre a l’espai i la vegetació el desordre, ja que aquesta es troba plantada en desordre; és com els dos pols units, el negatiu i el positiu. Sensibilitat en les formes, els materials, els colors i les olors. I xerojardineria en l’elecció de les espècies. Un auró blanc (Acer campestre) hi donarà el seu toc tardoral a més de ser autòcton del Moianès. Les gramínies escollides, els arbusts i les coníferes són adaptats a l’eixut de l’estiu.
Finalment el seu baix manteniment i la resistència a la majoria de plagues i malalties fan d’aquest petit espai molt sostenible.
