Com si un ocell estigués mirant el cel. Per què un ocell? Doncs per la vinculació del propietari amb el món dels coloms. De fet tot el jardí va ser plantejat seguint el perfil i els trets més importants d’un colom: els ulls, el bec i les ales amb les plomes.
Aquest espai de 1700 m2 es troba envoltat pels Cingles de Bertí. Els mateixos cingles i les magnífiques vistes foren els condicionants més destacats per aquest projecte, però altres factors com la sostenibilitat i la utilització de poca aigua en zones relativament poc utilitzades, van determinar gran part de les espècies plantades. El projecte està dividit en dues parts molt ben delimitades: per un costat tenim l’entrada de la finca situada al sudoest i per l’altre costat el jardí pròpiament dit, emplaçat a nord-est. La vivenda situada a la part central vertebra els dos espais.
Les rocalles de la pedra de la pròpia finca fent marges, entrellacen amb els agrupaments d’espècies per simular plomes amb diferents tons grisos, verds, blaus metàl·lics i blancs. Aquestes rocalles conformen la primera part del jardí.
En la segona part, un camí de lloses i totxos, materials tradicionals de les masies catalanes, ens fa arribar al cingle per veure’hi des d’allà a l’infinit i, aquí el verd en serà el màxim exponent.
La placidesa del color i els parterres de flor, conviden al repòs i al contacte amb la natura.
Projecte presentat a la IV Biennal del Paissatge del COAC.
